Publicat l'11 de setembre de 2012 al diari El Punt Avui
El diari Buenos Aires Herald va ser fundat per l'escocès William Cathcart el 1876 i des d'aleshores es publica cada dia a la capital argentina i en llengua anglesa. Durant la primera meitat del segle XX va aconseguir un sòlid prestigi entre les classes dirigents del país sud-americà i fins i tot va resistir les persecucions del règim feixista del general Perón. El Herald va tenir una actuació destacada durant l'última dictadura militar (1976-1983), quan els mateixos periodistes del rotatiu van escampar rumors de vinculacions amb la CIA, la qual cosa va permetre que el Buenos Aires Herald fos l'únic mitjà argentí a informar de les tortures i desaparicions i a denunciar-les sense represàlies. El periodista i escriptor John Carlin hi va treballar durant aquells anys convulsos. El britànic Michael Soltys és part de la redacció del Buenos Aires Herald des de fa dècades. Hi ha desenvolupat diverses funcions i ara n'és l'editor sènior. Coneix bé Catalunya, i fa només dos mesos va venir per visitar la seva filla, que està fent la residència mèdica a Barcelona.
—Teniu coneixement del conflicte polític que existeix entre Catalunya i
Espanya?
Sí, és clar que el conec. Per la meva feina i perquè aquesta mena de conflictes m'interessen especialment, per la qual cosa els segueixo amb atenció. Entenc que el conflicte polític ara s'ha agreujat per les tensions derivades de la dependència fiscal de Catalunya respecte a Espanya, que fa que la relació entre totes
dues sigui encara més difícil.
dues sigui encara més difícil.
—Quin creieu que és el motiu principal de les tensions?
Podríem parlar de nombroses raons de tipus econòmic, polític o bé conjuntural, i segurament totes hi tenen alguna cosa a veure, però tinc el convenciment personal que els motius més profunds de les tensions entre Catalunya i Espanya són de caire històric i cultural.
—Sabeu que a Catalunya hi ha una llengua i una cultura que són pròpies, més enllà de les reivindicacions econòmiques?
Sí que ho sabem. Avui dia es podria dir que això és una cosa més o menys coneguda arreu, amb alguns matisos. Catalunya té primeres figures en diversos àmbits que han ajudat a difondre la seva personalitat tant lingüística com cultural.
—Creieu que Catalunya té alguna possibilitat d'aconseguir la independència en un futur proper?
Jo crec que sí, però en gran part tot plegat dependrà de si la pertinença a la Unió Europea continuarà de manera automàtica, o si per contra una Catalunya independent hauria d'iniciar el seu propi procés d'adhesió com els casos més recents dels països balcànics que han aconseguit l'estatus de candidats a accedir a la UE. De fet, estic convençut que molts altres països no independents del món, com ara el Quebec, i d'Europa especialment, com ara Escòcia, voldrien conèixer la resposta a aquesta important qüestió.
—Creieu que una Catalunya que volgués esdevenir independent obtindria suficient suport internacional?
Sí, sense cap mena de dubte. I molts més suports dels que podria semblar a primer cop d'ull. Barcelona és molt més coneguda arreu del món que no pas Catalunya, tot s'ha de dir, no només com a ciutat, sinó també sobretot com a equip de futbol, i gràcies a això té innombrables seguidors arreu del món. Pot semblar una frivolitat, però això serà d'una gran ajuda per a Catalunya en un eventual procés d'independència.
