Sofia Maccari: “Crec que Espanya té molta por”

Publicada el 13/11/2012 al diari El Punt Avui

Segurament té molts amics catalans com a resultat del seu pas per l'Atlètic Terrassa i hi parla sovint. Com veu el procés que està vivint Catalunya, accelerat a partir de la manifestació de l'11 de setembre?

Sí, realment hi tinc molts amics i sempre hi estic en contacte. Per sort escolto opinions diferents respecte a Catalunya, i això és bo per debatre i aprendre. La majoria són realment molt catalans i creuen en una futura independència. D'altres potser són més conservadors (sense deixar de ser catalans) i prefereixen ser més cautelosos. La majoria, però, somien una Catalunya lliure. Crec que la manifestació de l'11 de Setembre va ser un impuls molt gran.

Quan va arribar a Terrassa per primer cop, sabia que venia a Catalunya o senzillament el seu destí era Espanya?

La veritat és que no tenia ni idea d'on anava. Per a mi era simplement Espanya i s'hi parlava espanyol. El meu germà va decidir instal·lar-se a Barcelona amb la seva dona poc temps abans, i gràcies a ell vaig començar a entendre-ho tot plegat. Ell m'explicava de què anava tot el tema polític, cultural i històric. D'aleshores ençà vaig començar a interessar-m'hi i gràcies a la ciutat on vaig anar a parar, Terrassa, i l'entorn molt català on em movia vaig poder aprendre i adaptar-me molt millor.

Es va adaptar molt ràpidament, però. En poc temps es va integrar plenament.

Sempre dic el mateix. M'agrada molt la personalitat dels catalans, la seva força, el respecte que demanen pels seus ideals, la sinceritat i sobretot la seva fidelitat com a persones. Jo vaig sentir-me realment com a casa i sempre en tindré els millors records. Jo vaig comprovar que un català no t'estima fàcilment, però quan et guanyes la seva confiança realment és molt generós.

Ara la pregunta obligada: per què va sortir amb l'estelada a Londres 2012?

Estava jugant la final i la vaig veure a la grada. Vaig dir-me: “Si guanyem, l'agafaré i pujarà amb mi al podi.” No vaig pensar que tindria tanta repercussió. Va ser una mostra d'afecte, una manera de compartir i agrair a tots els catalans els anys viscuts a Catalunya. Tornaria a fer-ho sense cap dubte. Lamento si algú es va ofendre, però la meitat del meu cor és català i no pas espanyol.

Creu que Catalunya serà independent aviat?

Jo somio que sigui així. Sé que és molt complicat, no per la capacitat de Catalunya com a futur estat, sinó pels obstacles que hi posa Espanya. Sincerament crec que Espanya té molta por.

Què se sap a l'Argentina d'aquest tema? Li fan preguntes sobre el que està passant a Catalunya?

La veritat és que des de fa 10 anys, quan vaig viatjar per primer cop, fins avui, la informació sobre Catalunya ha crescut molt. Ara puc comentar-ho amb molta més gent. Puc parlar de catalans, de Catalunya, d'independència..., una cosa impensable fa pocs anys. Surt a les notícies, als mitjans. Realment s'ha evolucionat molt.

Una selecció catalana d'hoquei tindria nivell per competir internacionalment?

Jo sempre he cregut que el millor hoquei es concentra a Catalunya. Hi ha almenys tres clubs que sempre han mantingut un alt nivell, sobretot masculí. Si veiem el percentatge de catalans a l'espanyola, salta a la vista que una selecció catalana faria un gran paper en l'àmbit internacional. Perquè a més a més s'hi afegiria el sentiment extra de representar la seva bandera de veritat i això en segons quins moments d'una competició pot ser determinant.

Enamorada de Catalunya

És una figura de l'hoquei mundial i va jugar a l'Atlètic Terrassa entre el 2002 i el 2009, on també va exercir de coordinadora de les divisions inferiors. Va arribar a Catalunya sense saber res del país i en va quedar entusiasmada. Va sorprendre tothom quan va pujar al podi de Londres 2012 amb una estelada. Assegura que van ser uns anys molt feliços i que si va tornar a l'Argentina va ser per imposició de la federació del país sud-americà. “Sempre consideraré Catalunya casa meva i el meu cor sempre serà català”, assegura.

juanma ramos

“Tot dependrà de si l'adhesió a la UE és o no automàtica”

Publicat l'11 de setembre de 2012 al diari El Punt Avui

El diari Buenos Aires Herald va ser fundat per l'escocès William Cathcart el 1876 i des d'aleshores es publica cada dia a la capital argentina i en llengua anglesa. Durant la primera meitat del segle XX va aconseguir un sòlid prestigi entre les classes dirigents del país sud-americà i fins i tot va resistir les persecucions del règim feixista del general Perón. El Herald va tenir una actuació destacada durant l'última dictadura militar (1976-1983), quan els mateixos periodistes del rotatiu van escampar rumors de vinculacions amb la CIA, la qual cosa va permetre que el Buenos Aires Herald fos l'únic mitjà argentí a informar de les tortures i desaparicions i a denunciar-les sense represàlies. El periodista i escriptor John Carlin hi va treballar durant aquells anys convulsos. El britànic Michael Soltys és part de la redacció del Buenos Aires Herald des de fa dècades. Hi ha desenvolupat diverses funcions i ara n'és l'editor sènior. Coneix bé Catalunya, i fa només dos mesos va venir per visitar la seva filla, que està fent la residència mèdica a Barcelona.

—Teniu coneixement del conflicte polític que existeix entre Catalunya i
Espanya?

Sí, és clar que el conec. Per la meva feina i perquè aquesta mena de conflictes m'interessen especialment, per la qual cosa els segueixo amb atenció. Entenc que el conflicte polític ara s'ha agreujat per les tensions derivades de la dependència fiscal de Catalunya respecte a Espanya, que fa que la relació entre totes
dues sigui encara més difícil.

—Quin creieu que és el motiu principal de les tensions?

Podríem parlar de nombroses raons de tipus econòmic, polític o bé conjuntural, i segurament totes hi tenen alguna cosa a veure, però tinc el convenciment personal que els motius més profunds de les tensions entre Catalunya i Espanya són de caire històric i cultural.

—Sabeu que a Catalunya hi ha una llengua i una cultura que són pròpies, més enllà de les reivindicacions econòmiques?

Sí que ho sabem. Avui dia es podria dir que això és una cosa més o menys coneguda arreu, amb alguns matisos. Catalunya té primeres figures en diversos àmbits que han ajudat a difondre la seva personalitat tant lingüística com cultural.

—Creieu que Catalunya té alguna possibilitat d'aconseguir la independència en un futur proper?

Jo crec que sí, però en gran part tot plegat dependrà de si la pertinença a la Unió Europea continuarà de manera automàtica, o si per contra una Catalunya independent hauria d'iniciar el seu propi procés d'adhesió com els casos més recents dels països balcànics que han aconseguit l'estatus de candidats a accedir a la UE. De fet, estic convençut que molts altres països no independents del món, com ara el Quebec, i d'Europa especialment, com ara Escòcia, voldrien conèixer la resposta a aquesta important qüestió.

—Creieu que una Catalunya que volgués esdevenir independent obtindria suficient suport internacional?

Sí, sense cap mena de dubte. I molts més suports dels que podria semblar a primer cop d'ull. Barcelona és molt més coneguda arreu del món que no pas Catalunya, tot s'ha de dir, no només com a ciutat, sinó també sobretot com a equip de futbol, i gràcies a això té innombrables seguidors arreu del món. Pot semblar una frivolitat, però això serà d'una gran ajuda per a Catalunya en un eventual procés d'independència.

“Cal renovar la visió de la Catalunya exterior”

Josep Ligorred és un arqueòleg osonenc establert a Yucatán amb una participació molt activa en la vida social i cultural dels catalans de la diàspora de Mèxic, Amèrica Central i el Carib. Ha coordinat un llibre que recull històries personals i familiars d'aquest exiliats que van refer la seva vida a l'altra banda de l'oceà, sense perdre, però, les seves arrels, la seva llengua i la seva cultura.

Què fa un arqueòleg que treballa a les ruïnes maies coordinant un llibre sobre els casals catalans?

El llibre vol fer una aportació per canviar la visió que hi ha de la Catalunya exterior, una visió desfasada, detinguda en el temps, que no s'adiu amb la realitat actual dels centres catalans d'arreu del món.

Llegir l'entrevista sencera

“50 anys després, hem de fer front a nous reptes”

Muriel Casals se la veu jove i plena de vida, amb confiança en si mateixa i en la gent que lidera Òmnium arreu del territori. Després de 50 anys de feina intensa, els reptes d'Òmnium són diferents, però el compromís (llengua, cultura i país) és el mateix.

L'11 de juliol Òmnium Cultural farà 50 anys i alhora farà un any de la gran manifestació de Barcelona. Quin balanç en podem fer?

"La paraula que millor resumeix totes dues efemèrides és necessari. El 1961, Òmnium va néixer perquè era necessari, gairebé com una petita administració catalana, perquè en aquell moment no es podien fer classes de català, no s'ensenyava la història de Catalunya. Òmnium va venir a suplir aquesta mancança amb moltes dificultats, de vegades clandestinament i d'amagat, perquè calia “salvar el mots” com deia l'Espriu, mantenir la llengua i la cultura catalanes. I l'any passat, vam contribuir a organitzar una gran manifestació que era molt necessària, com es va demostrar amb una participació massiva que va desbordar totes les previsions."

Llegir l'entrevista sencera

“Aquí es pot anar a peu de poble a poble. És genial!”

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha convidat l'editora de la revista de viatges de la National Geographic Society, Marilyn Terrell, juntament amb altres 15 líders d'opinió d'arreu del món en temes turístics, amb milers de seguidors a les xarxes socials. Durant una setmana han visitat i experimentat el bo i millor de la Costa Brava.

Us ha sorprès la Costa Brava?
"Moltíssim! Ha estat un gran descobriment per a molts de nosaltres. En el meu cas, la nostra revista quan ha dedicat articles a Catalunya, gairebé sempre ha estat sobre Barcelona. Ara he pogut comprovar que aquest país és molt més que Barcelona".

Llegir l'entrevista sencera

“No ens esperàvem una segona edició tan aviat”

La primera incursió en la llengua catalana de l'editorial de llibres d'idiomes Pons, sota el guiatge del cassanenc Eduard Sancho, ha estat un gran èxit de vendes, i ja va per la segona edició. El diccionari anglès-català i català-anglès ‘No fotis!' és un recull de neologismes i vocabulari de carrer que no s'aprèn en escoles ni acadèmies.

Llegir l'entrevista sencera.

“Tenim el mòbil enganxat a la mà, i la cosa va a més”

Steve Jobs ha presentat aquesta setmana l'Ipad 2 a San Francisco. A uns quants quilòmetres de distància, a Banyoles, dos catalans triomfen amb Sixtemia, una empresa que crea programari per a l'Iphone i l'Ipad. Són al darrere de les aplicacions de Ràdio Flaixbac, ‘La marató de TV3', Catalonia Today, Imente, Leqtor i Tintoretto, entre d'altres, descarregades per milers d'usuaris (...)

Llegir l'entrevista sencera